'El Club de la lucha' es una pel·li basada en la novel·la homònima de Chuck Pahlaniuk. (Font de la imatge: wipy.tv)

El club de la lluita… contra un mateix

/
43 visites

Analitzem El club de la lucha, la mítica pel·lícula de David Fincher amb Edward Norton i Brad Pitt

El club de la lucha (Fight Club, en anglès) és una pel·lícula del 1999 dirigida per David Fincher. Té com a principals protagonistes a Edward Norton, Brad Pitt i Helena Bonham Carter. Aquesta pel·lícula va ser molt reconeguda i avui dia segueix tenint molt èxit fins haver-se convertit en una cinta de culte.

La història tracta sobre un home el qual té una vida perfectament comuna (estudis universitaris, un pis amb una bona decoració, un bon treball amb un bon salari,…). El problema ve quan el protagonista (Edward Norton) comença a patir insomni, se sent buit i inicia una cerca per a anar a grups de teràpia de diferents malalties, sense tenir-ne cap d’elles. Aquests grups li funcionen relativament poc, ja que s’adona que també hi ha una impostora com ell que es diu Marla (Helena Bonham Carter). En un dels seus viatges de feina coneix a un home carismàtic que es diu Tyler Durden (Brad Pitt). Es fan molt amics i comencen a viure junts en un pis el qual està pràcticament enrunat. Un dia, després de barallar-se en ple carrer davant d’un grup d’homes, se’ls va ocórrer crear un club de lluita on la gent es desfogués barallant-se. Anomenen aquest grup El club de la lucha. Mica en mica, el protagonista es va adonant del seu buit existencial, moltes coses que fa a la vida no li agraden ni l’omplen. Tot allò que la societat considera que és el que s’ha de fer, a ell no li agrada. Llavors comença la seva transformació personal, eliminant tot allò de la seva vida que considera perjudicial per a convertir-se en la millor versió de sí mateix i dirigir, per fi, el control de la seva vida sota uns nous valors personal no imposats per la societat. Però arriba un moment en què tot se’n va de control, comencen a cremar edificis, a robar,… fins a convertir-se en un grup terrorista. El protagonista ho vol aturar, i se n’adona que aquell amic seu que li ha ensenyat a ser qui és en aquell moment, és producte de la seva imaginació, un alter ego creat per ell mateix per a poder iniciar la transformació.

La idea principal d’aquesta pel·lícula és donar-nos a entendre que la majoria de les persones viuen una vida imposada per la societat. Ens la venen i la comprem. Realment no som nosaltres mateixos els que decidim, fent ús de la nostra llibertat quin tipus de vida volem tenir. Llavors la pel·lícula ens ensenya el procés de transformació personal que hem de fer per tenir la vida que un desitja realment. Aquest procés transformador és difícil però necessari si volem estar en pau amb nosaltres mateixos i arribar a ser qui realment volem ser.

Altres idees a destacar seria que si vols de veritat a una persona, de vegades has de saber deixar-la anar. Hi ha un fragment en la pel·lícula en què Marla està en perill. El protagonista, que l’estima de veritat, parla amb ella i li intenta convèncer perquè es vagi lluny. Però també ens ensenya que l’amor de veritat sempre torna, ja que després de tot, Marla torna a la seva vida i acaben junts de nou, perquè realment s’estimen.

Nosaltres hem vist aquesta pel·lícula a classe ja que té un pensament filosòfic molt profund. Segons Friedrich Wilhelm Nietzsche, un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany del segle XIX, en la vida hi ha un procés evolutiu que has de fer amb tu mateix per a arribar a ser qui tu realment vols ser. I aquest procés consta de tres fases: el camell, que representa a una persona que no sap qui és, i per tant el seu comportament s’assembla molt a la societat on vivim. Viu amb inseguretat i por. Després passem al lleó, que és el primer pas per a arribar a la transformació. En aquesta fase la persona comença a sentir un buit al seu interior, sent necessitat de esbrinar qui realment és i quin lloc té al món. Llavors comença a rebel·lar-se i a qüestionar-se tot. Però a la vegada també es mostra distant, posant-se en contra de tothom qui no pensi com ell. Jutja i repel·leix altres maneres de veure o pensar. I per últim passem al nen. En aquesta fase la persona ha de ressorgir d’una manera molt diferent i viure lliure de prejudicis, enteniment i acceptació. Només el nen aconsegueix l’espontaneïtat de tot el que és viu. Viu el present amb sorpresa. Està lliure de prejudicis i pot crear nous camins. Es disposa a explorar la creació, disposat i obert.

En conclusió, aquesta pel·lícula té realment un significat molt profund sobre la vida i com viure-la. Creiem que tots hauríem de veure-la una vegada a la nostra vida, per a poder reflexionar sobre qui som o com volem portar les regnes de la nostra vida. A més de fer-te pensar, aquesta pel·lícula també combina comèdia amb acció. Sens dubte la recomanaríem a qualsevol i la tornaríem a veure.

Ariana Salmerón i Anaís Rodríguez

Corresponsals del Creixen Goar Report
close

El més recent