El nostre protagonista presentant un acte a Cervera. (Font de la imatge: Isaac Posadas)

Isaac Posadas: “La pandèmia m’ha obligat a estar més pendent de l’altre”

67 visites

L’editor del nostre diari ens parla sobre el periodisme, la monarquia i el context Covid

Avui parlem amb un periodista, amb el nostre editor del Creixen Goar Report. Ell és l’Isaac Posadas (Sant Boi del Llobregat, 1993). Actualment és freelance i treballa en aquest projecte en col·laboració amb Junior Report i La Vanguardia, però ha passat per ràdios com RAC1 o la Cadena COPE i televisions com el Canal Taronja o La Xarxa. També fa servir el micròfon per a la ONCE, posant veu a audiollibres, i presentant esdeviments arreu del territori.

Com vas entrar al món del periodisme, Isaac?

Com molta altra gent. No té res d’especial la meva tria. Vaig decidir a última hora, a la sele, que no faria Arquitectura (mentalment és cap a on m’encaminava) i que la carrera de Periodisme podia adaptar-se a les meves -mínimes- exigències.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Ara mateix la meva feina se centra molt en les escoles i instituts. I m’agrada en general estar en contacte amb vosaltres. Sou gent que respira, que està viva, que té coses a dir i que no està contaminada per un món totalment feréstec.

… I si em pregunteu pel periodisme com a tal, us diria que parlar. M’agrada conversar.

Quins són els teus periodistes referents?

Hauríem de definir què és periodista i què vol dir ser referent. A l’ofici no m’he trobat amb ningú massa inspirador, la veritat. La gent que he conegut -ara no trobo cap excepció- són gent amb qui costa anar a fer una birra i parlar de debò. No tinc massa amics en la professió. La meva millor amiga periodista és la Marta Valls. Però diguéssim que era amiga abans que periodista. Ella és una referent. Ha escrit un llibre que… Merda, fa mesos que l’he de llegir! Parla sobre un senyor del seu poble que ha dedicat la seva vida a buscar aigua i fer-la arribar a tothom. Ell també és un referent. Però no és periodista.

Quantes revistes més edites a banda de la nostra? 

La vostra i dotze més. Viladecans, Tarragona, Salou, Sant Pere de Ribes, Piera, Olesa, El Vendrell, Sant Just, L’Hospitalet, Mollet, Parets del Vallès, Pozoblanco (a Córdoba) i Mula (a Murcia). Caram.

A quina secció informativa t’has especialitzat? (Esports, cultura, política…)

No soc especialista en res, la veritat. Tenia un profe a la carrera que deia que el millor era saber molt d’una cosa i una mica de tota la resta. Jo he començat per la segona part de l’equació i ja veurem el què. M’agrada aprendre i m’interessa el que m’envolta. Professionalment he cobert actualitat política sobretot, però durant anys he estat narrant futbol a nivell amateur. El futbol m’ajuda a buscar paral·lelismes per entendre el món.

Com vas entrar al projecte RED?

Els vaig contactar jo. Em va interessat molt el que feia Junior Report i La Vanguardia amb adolescents. Crec que amb això teniu una bona excusa per expressar-vos i dir la vostra i plasmar a un full el que teniu al cap. Ajudar-vos en aquest trànsit també m’ajuda a mi.

I em van agafar.

Si no fossis periodista, què t’agradaria ser?

M’agradaria ser Felip VI. Promouria un referèndum per acabar amb la monarquia a Espanya. Votaria a favor. A favor d’abolir-la. I em presentaria a les eleccions a la presidència de la República. I si no guanyés (cosa que dubto), passaria a ser un ciutadà normal. És a dir, pobre. Aniria a viure a un pis a Nou Barris i treballaria a la Nissan. Però sempre amb la imatge de Felipe de Borbón. I si guanyés les eleccions, el somni de Nou Barris no em deixaria dormir.

O potser seria cantant. Ha de molar molt que et paguin per cantar.

Et comporta molta feina editar tantes revistes escolars?

Ara mateix representa el gruix de la meva feina, sí. Vosaltres em podríeu donar més feina, però. No m’importaria.

A part d’aquesta feina concreta, què més has fet al món del periodisme?

He fet ràdio i tele, tant a nivell local, com comarcal i nacional. Res massa ressenyable. He intentat fer bé les coses que se suposava que havia de fer bé. I així continuo. Tot i que les coses que se suposen són ridícules, molt sovint.

Com t’ha afectat la pandèmia?

M’ha obligat a estar més pendent de què vol l’altre. De què vol i de què té por i de què tinc por jo. Així que estic agraït.

close

El més recent

Un amor de Sant Jordi

Compartim la història de la nostra corresponsal Martina Albertín Aquesta història d’amor sembla que comença en