L’Ana, professora de primària de l’Escola Goar, cada any organitza un musical amb els seus alumnes de primària basat en personatges de Disney. Gràcies al seu treball i creativitat, tots els infants participen i se senten especials pujant a l’escenari. A continuació, descobrirem com neix el projecte i tot el treball que hi ha darrere.
Com et vas iniciar en el món de l’educació i per què vas triar ser professora de primària?
Doncs no et sabria explicar ben bé perquè vaig escollir ser professora, però jo des de ben petita, ja pensava que de gran seria mestra. Llavors va haver-hi un moment en el qual vaig decidir no només ser professora sinó que un compliria un somni per la meva nena interior de sis anys.
Com definiries la teva manera d’ensenyar?
Soc una professora una mica exigent, però a la vegada penso que soc una persona molt propera als nens. Els tinc molta estima, i ells a mi també. Per una banda soc una persona una mica seriosa, però també m’agrada estar ben a prop dels infants. Això és una part fonamental.
En quin any vas decidir que aquest espectacle tan especial seria part de l’escola i de l’aprenentatge dels nens? I com va sorgir la idea?
Fa vuit anys, va sorgir la primera idea de fer un petit musical. La Rosi,la professora d’educació física, va tenir la idea de crear el gran musical, ja que nosaltres fèiem cada any el festival de Nadal. Ella em va dir “Ana perquè no fem un musical tota l’escola junta?”. El Carlos, professor de música, i jo vam fer una proposta directiva de fer tot aquest projecte d’arts escèniques. Un cop aprovada aquesta proposta, vam començar a enllestir el musical.
Què aporten els musicals als infants en l’àmbit educatiu i emocional?
Als infants li aporten un munt de coses bones, com la cohesió de grup, no només és treball propi dels protagonistes, sinó que també treballen tots plegats, tant els de primer com els de sisè posen de la seva part perquè sigui especial. A més a més, aporta una millor expressió corporal, ja que a l’hora d’expressar-se oralment parlen amb més fluïdesa i perden una mica més de vergonya, també requereix un gran esforç per part dels nens que s’aprenen un paper… És un musical on la majoria dels infants surten aprenent coses noves.
Com adaptes els rols dels personatges segons la capacitat i la personalitat dels alumnes? Perquè al final no deixen de ser nens.
Sí que és veritat que quan nosaltres fem el càsting ja pensem que nen podria ser l’adequat per fer aquest personatge, però després penso que el teatre té això que una personalitat molt tímida quan fa teatre pot treure tot això que no faria realment. Hi ha nens que són molt tímids, però més tard quan estan actuant no són ells mateixos, sinó que es fiquen dins del personatge i això fa puguin treure coses d’ells mateixos que no pensaven que tenien.
Com és el procés de preparació del musical al llarg del curs escolar?
El primer trimestre preparem les arts escèniques amb exercicis, després llancem els càstings, tant el de veus com el de personatges i posteriorment, tres mesos abans del musical practiquem amb tots els protagonistes. A les hores del pati fem els assajos, i també assetgem a les hores d’arts escèniques amb els altres nens, els pares ajuden amb el vestuari i decorats. Tots plegats fem un gran musical.
Has notat canvis en la confiança o l’autoestima dels alumnes gràcies al musical?
Si, cada cop els nens que van començar a primer notem que cada vegada tenen més confiança a l’hora de fer càstings, ja que abans eren en línia i ara presencials i això vol dir que han de perdre la vergonya. T’adones del canvi de confiança amb els nens que porten des de primer fins a sisè fent això.
Hi ha algun moment o experiència que t’hagi emocionat especialment?
Sí, o sigui el moment per mi més important va ser l’últim minut del primer musical que va ser el rei León perquè quan va acabar aquell musical tot el teatre tots els pares es van posar a posar drets i aplaudir llavors per mi va ser un moment que no ens esperaven que tingués la repercussió que després va tenir, per mi va ser un moment superespecial.
Quins consells donaries a altres mestres que volen fer algun projecte similar?
Que per fer un projecte com aquest han de tenir molta il·lusió, sense il·lusió o sense ser una mica friqui no es pot enllestir, i en acabat cohesió de grup tot això no es pot fer si no hi ha un grup de mestres que donen suport al projecte. Només amb dues o tres persones això no sortitia endevant. Han de ser que tot el professorat vulgui treballar això si no surt i aquí a l’escola tenim la sort de què tots els mestres no només al que s’encarreguen del musical tots estan molt per ajudar, és un projecte no de quatre professors sinó de tots els profes de primària.
Què significa per a tu veure els alumnes pujar a l’escenari?
M’encanta és una il·lusió és com al fi d’un treball fet bé o mal fet o sigui sobretot veure l’emoció dels nens, el que més m’agrada és l’emoció que els nens posant en aquell dia.
Quin missatge creus que aquest projecte deixa als infants, més enllà de l’escenari?
Un missatge que deixa als infants més enllà de l’escenari és una gran il·lusió i esforç per part dels petits.
I per finalitzar, com et sents emocionalment després de tot l’esforç que has posat en fer el festival?
Molt contenta, o sigui és un projecte que és una mica esgotador és veritat té molta feina, però sempre quan acaba el festival tens una sensació d’alegria i d’haver enllestit un treball ben fet perquè realment no és el que hem fet nosaltres als professors és que tothom posa molt d’esforç. Això ens ho diu una miqueta la resposta de les famílies no sempre la resposta de les famílies és positiva, això vol dir que el treball ha estat ben fet i que ha valgut la pena.
