Com definiries la teva infància i quines experiències et van marcar més?
La meva infantesa va ser molt feliç i tranquil·la. Els meus pares treballaven molt, i això em va fer aprendre des de petita el valor de la responsabilitat. Jo tenia cura de la meva germana petita i l’acompanyava a l’escola, cosa que em va ajudar a madurar abans d’hora i a desenvolupar un fort sentit de protecció i compromís.
A l’escola m’ho passava molt bé amb els meus amics; guardo records molt bonics d’aquella etapa. Els caps de setmana fèiem activitats en família, sortides o moments senzills a casa que recordo amb molt d’afecte.
Alguna cosa de la teva infància et va despertar la curiositat científica? O va ser més tard que va aparèixer interès per la ciència?
M’agradava molt anar a l’escola i també m’agradava estudiar. Sempre he estat una persona curiosa i constant. A més, sovint ajudava companys que tenien dificultats en algunes matèries. Això em feia sentir útil i reforçava encara més la meva idea que ensenyar podia ser part del meu futur.
Des de petita eres conscient que volies ser professora? O tenies altres somnis que t’inspiraven més?
Des de petita m’ha agradat ensenyar i ajudar els meus companys. Sí que contemplava la possibilitat de ser professora en un futur. Tot i això, el món de la química també m’atreia molt, especialment la part industrial, on hi ha molt càlcul matemàtic i aplicació pràctica. Per tant, estava disposada a treballar en qualsevol dels dos àmbits. Amb el temps, la vocació per l’ensenyament va anar guanyant pes.
Realment t’agrada fer física i química i matemàtiques o t’agradaria fer una altra assignatura?
La química és la matèria que més m’agrada ensenyar, perquè combina teoria i pràctica i permet entendre el món que ens envolta d’una manera molt directa.Després vindrien la física i les matemàtiques, que també m’agraden molt perquè desenvolupen el pensament lògic i la capacitat de raonament. Gaudeixo especialment quan els alumnes aconsegueixen entendre un concepte que al principi els semblava difícil.
Què és el que més i el que menys t’agrada de ser professora?
El que més m’agrada és poder ajudar a qui vol aprendre. Tant als alumnes que tenen dificultats com als que volen anar més enllà i aprofundir. Veure l’evolució d’un alumne és una de les satisfaccions més grans de la professió.
El que menys m’agrada és la feina burocràtica: fer programacions, informes, reunions administratives… És una part necessària, però treu temps del que realment m’apassiona, que és ensenyar.
Tu que fa molts anys que estàs en el món de l’ensenyament segurament has ensenyat moltes coses als alumnes, has après tu alguna cosa d’ells?
I tant, sempre s’aprèn. He après moltíssim, sobretot en la part emocional. Cada generació és diferent i m’ha obligat a adaptar-me, a escoltar més i a entendre noves maneres de pensar.
També m’he sentit molt recolzada i apreciada per la majoria d’ells. Aquesta connexió humana és un aprenentatge constant i molt enriquidor. Hi ha moments en què un alumne et diu gràcies i saps que has deixat empremta en la seva vida.
Si poguessis canviar alguna cosa del teu passat que canviaries i per què? Te’n penedeixes d’alguna cosa que has fet al llarg de la teva vida professional?
Al llarg de la meva vida professional no canviaria gairebé res. M’he sentit molt satisfeta i contenta durant una gran part del temps.
Potser canviaria haver dedicat tant temps, tant en la vida professional com en la personal, a persones que no s’ho mereixien. Amb els anys aprens a valorar més el teu temps i la teva energia.
Fa molts anys que estàs en aquesta escola, que és el que t’ha fet quedar-te aquí tant de temps?
Sempre he estat una persona tranquil·la a qui no li agrada canviar si està a gust en un lloc. He tingut molt bona relació amb alumnes i famílies, i he pogut ensenyar assignatures que m’agraden la major part dels cursos. Quan et sents valorada i còmoda, no tens necessitat de buscar altres llocs.
Creus que l’experiència influeix en la manera d’ensenyar?
Moltíssim. L’experiència et dona més recursos didàctics, més seguretat i més capacitat per adaptar-te a diferents situacions. També aprens a gestionar millor una classe, a detectar dificultats abans i a entendre millor els alumnes.
Què és el més important que has aconseguit al llarg de la teva vida tan personal com professional?
La quantitat d’amics que he fet pel camí: companys, alumnes i famílies. En moments molt delicats de la meva vida personal hi ha hagut moltes persones que han estat al meu costat.
Professionalment, sentir que has aportat alguna cosa positiva a la vida dels teus alumnes és molt important. Però personalment, el suport i l’afecte de les persones que he conegut és, sens dubte, el més valuós que he aconseguit.
