Escolteu aquí el nostre “podcast”
Noa: Bon dia, estimats espectadors. Què és més important la intel·ligència emocional o la intel·ligència acadèmica?
Mercè: Per començar, hem de definir qué és cadascuna.
Leire: La intel·ligència emocional és la capacitat de reconèixer, entendre i gestionar les pròpies emocions, així com de percebre i influir en les emocions dels altres. És fonamental per establir bones relacions personals, prendre decisions amb empatia i afrontar els desafiaments quotidians amb una actitud positiva i equilibrada.
D’altra banda, la intel·ligència acadèmica és la capacitat d’adquirir i aplicar coneixements en diferents àmbits, com ara les matemàtiques, la literatura, la ciència o la resolució de problemes complexos. Aquesta intel·ligència està més relacionada amb l’aprenentatge estructurat i les habilitats cognitives necessàries per a l’èxit acadèmic i professional.
Noa: Les dues tenen un paper molt important a la vida. La Intel·ligència emocional és la capacitat de reconèixer, entendre i gestionar les pròpies emocions i les dels altres. És clau per a les relacions interpersonals, els conflictes i el benestar personal. Sí que és veritat que les persones amb molta intel·ligència emocional solen tenir més èxit en la vida socialment i professionalment.
I la intel·ligència académica és la capacitat de memòria, d’analitzar, d’entendre,… És molt important també perquè al final per tenir una bona vida a la feina s’ha d’estudiar molt i desenvolupar aquestes capacitats.
En moltes situacions, la intel·ligència emocional pot ser més determinant per a l’èxit que la intel·ligència acadèmica. Per exemple, una persona molt brillant acadèmicament però amb poca habilitat per gestionar les emocions pot tenir dificultats per treballar en equip o liderar. En canvi, algú amb una gran capacitat emocional pot compensar mancances acadèmiques desenvolupant habilitats socials i estratègies d’aprenentatge.
Mercè: Estic d’acord amb part del que dius, Noa, però crec que de vegades es tendeix a subestimar la importància de la intel·ligència acadèmica. És cert que saber gestionar les emocions i relacionar-se bé amb els altres és molt útil, però no podem oblidar que vivim en una societat on el coneixement i les competències tècniques tenen un paper fonamental.
Per exemple, una persona pot tenir una gran capacitat emocional i ser molt empàtica, però si no ha desenvolupat habilitats acadèmiques com el pensament crític, la capacitat d’anàlisi o el domini de determinades matèries, pot tenir dificultats per avançar en la seva trajectòria professional. En molts àmbits, la intel·ligència emocional sola no és suficient; cal una base sòlida de coneixements i la capacitat d’aprendre i aplicar informació de manera rigorosa.
És veritat que la intel·ligència emocional pot complementar la intel·ligència acadèmica i fer que una persona sigui més eficient en el seu dia a dia, però no podem deixar de banda que, sense una bona preparació acadèmica, moltes portes es poden tancar. Al final, la combinació de totes dues és ideal, però en un món cada vegada més competitiu i especialitzat, tenir una bona base de coneixements és clau per tenir èxit.
Leire: Per a mi, totes dues són molt importants. La intel·ligència acadèmica és essencial perquè ens proporciona eines per comprendre el món, desenvolupar pensament crític i accedir a oportunitats laborals. Ens permet destacar als estudis, aconseguir objectius professionals i trobar solucions racionals als problemes.
Però penso que la intel·ligència emocional és més important en el dia a dia perquè, més enllà dels coneixements tècnics, el que realment marca la diferència a la nostra felicitat i benestar és com ens relacionem amb els altres i com gestionem les nostres emocions. Una persona pot tenir molts coneixements acadèmics, però si no sabeu controlar l’estrès, comunicar-vos de manera efectiva o comprendre els sentiments dels altres, podeu tenir dificultats per tenir èxit en l’àmbit personal i professional.
En conclusió, totes dues són molt importants per a la vida diària però nosaltres hem arribat a la conclusió que a la vida diària la intel·ligència emocional és més important i que la intel·ligència acadèmica ho és també per al nostre futur. No podem viure una vida amb éxit sense cap de les dues.
