Glòria Doñate: ‘’Ser professor és una vocació, empatia, paciència i lideratge’’

Glòria, professora des del 2005, explica com ha canviat la seva perspectiva sobre l’ensenyament i els reptes de l’educació actual.

Max Fischer, (Aug 20, 2020), Pexels.com, https://www.pexels.com/es-es/foto/hombre-en-camisa-de-vestir-gris-y-pantalon-negro-de-pie-junto-al-nino-en-camisa-de-manga-larga-azul-5212703/

1. Què et va inspirar a dedicar-te a l’ensenyament? 

Sempre m’ha agradat des de petita. Quan era petita posava a tots els meus ninos sobre el llit i els hi feia classe. També m’agradava ser veterinària, però a finals de segon de batxillerat científic em vaig adonar que no era el que m’agradava.

2. Quant temps portes ensenyant i com ha canviat la teva perspectiva amb els anys? 

Ensenyo des del 2005 i a l’escola des del 2008. Crec que ara s’ha de tenir més paciència que abans, als alumnes els hi falten uns valors que haurien de venir de casa i que cada vegada ens toca més a nosaltres haver-los d’ensenyar, però per sort no s’han d’ensenyar a tots.

3. Quines assignatures imparteixes i quina és la teva preferida? 

Jo vaig estudiar filologia hispànica, per tant, ensenyo castellà; durant quatre anys vaig estar fent història i també faig comunica’t. La meva preferida, encara que us sorprengui és història. Al principi no em va agradar gens la idea quan em van fer la trucada, però després ho vaig acabar gaudint molt.

4. Recordes el teu primer dia com a professora? Si és així, com va ser?

Vaig entrar a cobrir una baixa a una escola en Cornellà, a la qual al principi havia dit que no i el primer dia jo era molt jove, tenia 24 anys i ells en tenien 17, i era molt estrany. El bo és que amb els anys he anat adquirint paciència i sé el que vull i com ho vull.

5. Quin consideres que ha estat el teu major assoliment com a docent? 

Que alumnes que estaven mig perduts acadèmicament aconseguissin posar-se en fila. Un cas especial que va ser l’any passat a 4t de l’ ESO, al noi no li agradava llegir i no trobava cap llibre que li cridés l’atenció, i un dia li vaig deixar un llibre meu i li va agradar tant que es va llegir la trilogia sencera.

6. Què creus que els alumnes valoren més de tu com a professora?

Crec que el que més valoren de mi és l’empatia. Crec que m’és molt fàcil connectar amb les persones, però no sé com ho faig. Aconsegueixo que m’escoltin, em facin cas i em respectin sense haver de posar-me constant-ment com un sergent.

7. Quins són els majors reptes que enfronta un professor avui dia? 

Les xarxes socials i el treball amb ordinadors crec que són un desavantatge total, al països nòrdics que van ser els primers a començar a treballar amb ordinadors ja els han tret; i crec que són un gran inconvenient perquè fa que els alumnes, ja que s’han acostumat a les informacions immediates, no tinguin cap mena de paciència ni sàpiguen que són l’esforç i el sacrifici i això costa molt d’ensenyar a uns alumnes que no volen estudiar.

8. Què opines sobre l’impacte de la tecnologia en l’aprenentatge? 

Feta servir bé pot ser molt útil, una barreja entre llibre i ordinador és perfecte. Però és horrible haver d’estar tot el dia com un policia vigilant que els alumnes no es connectin a les xarxes. Aquest rol de policia només es fa a l’ESO, però a batxillerat si no et volen atendre ja s’espavilaran.

10. Què significa per a tu ser un “bon professor”?

Un professor amb el qual s’aprengui, però amb el que també es tingui confiança i se li puguin dir segons quines coses. Hi ha una gran diferència entre ser un líder i un tirà, un líder aconsegueix les coses a base d’empatia i responsabilitat i un tirà aconsegueix les coses per por. Crec que un docent no ha de transmetre la segona opció, per molt que els alumnes es portin malament.

11. Què és el més difícil i el més gratificant del teu treball?

Fins aquest any mai m’havia plantejat l’opció de deixar la docència, però aquest curs va haver-hi un moment que m’ho vaig arribar a plantejar, perquè els de 4t són un grup molt difícil que els hi costa molt d’entendre que venen a l’escola pel seu bé i que han d’estudiar, que s’han de formar com a persones i que s’estan fent adults i que l’any que ve s’enfrontaran a la realitat del grau mitjà o del batxillerat. Per aquesta raó m’ha costat molt l’inici del curs. 

El més gratificant per a mi és quan un alumne ha suspès la meva assignatura tot el curs, però s’ha esforçat tant que acaba aprovant, per una altra banda, els alumnes de 2n de batxillerat quan fan la sele i que em diguin “Glòria que bé m’ha anat l’examen de castellà”.

12. Què opines sobre l’ús d’intel·ligència artificial en l’educació?

Ben aprofitada em sembla molt bona eina, jo a comunica’t deixo utilitzar-la, però a castellà no, perquè si no perds molt de vocabulari, no aprens sinònims ni antònims, no saps fer resums…

13. Què li diria a algú que està considerant dedicar-se a l’ensenyament?

Que ha de ser vocacional, que no ha de ser pel sou, perquè està bé, però podria ser millor. Però ha de ser vocacional perquè després de les 30 hores que dediquem a l’escola, jo els diumenges me’ls passo tot el dia corregint i programant; i que és un treball que si no és vocacional és horrible, perquè els alumnes són adolescents i estan en moments molt inestables i poden tenir dies molt bons o dies molt dolents.

Glòria té molt clar el seu paper com a professora i afirma que ensenyar és una feina vocacional. Tot i les dificultats, creu que és una de les professions més satisfactòries quan aconsegueixes connectar amb els alumnes i veure com milloren tant en els estudis com en la seva vida personal.