Qui ens educa més avui dia: l’escola o l’internet? Aquesta pregunta ressona cada vegada amb més força entre pantalles i xarxes socials, i posa en dubte el sistema educatiu actual. Després de moltes innovacions fallides al sistema educatiu, i amb l’aparició d’eines complexes com la intel·ligència artificial gratuïta, hem constatat que la nostra font de coneixement ha canviat profundament, transformant també la manera com aprenem.
És evident que internet ha revolucionat la manera en què busquem informació i, per tant, aprenem. Sovint veiem a classe que els nostres companys quan no entenen alguns conceptes d’assignatures com matemàtiques o física, recorren a vídeos, articles o fòrums que donen respostes immediates i intuïtives. No es pot negar que aquesta rapidesa i varietat d’informació supera, en molts casos, el ritme més lent i monòton de l’escola. Segons un estudi de la UNESCO, més del 70% dels joves utilitzen internet com a primera font d’aprenentatge fora de l’aula, cosa que demostra que la xarxa ara és el principal espai d’estudi i aprenentatge.
Ara bé, és clar que l’escola ofereix una eina que Internet no pot substituir fàcilment: el suport humà i pedagògic. Considerem que és important tenir una persona amb estudis, experta en l’aprenentatge per corregir errors i fomentar el pensament crític en els joves. No obstant això, moltes escoles encara no disposen dels recursos ni de la formació necessària perquè el professorat pugui integrar la intel·ligència artificial de manera efectiva a l’aula. Ens trobem en un moment en què la tecnologia avança més ràpidament que els programes educatius, cosa que limita l’aprofitament d’eines molt útils que, per manca de formació, no podem integrar adequadament.
Tot i aquests avantatges de l’escola respecte d’Internet, també hi ha diverses experiències d’alumnes de primària i de l’ESO amb una eina innovadora que, al parer nostre, no ha funcionat com s’esperava: l’aplicació Innovamat. Molts dels alumnes ens han dit que sovint no es dona la suficient formació als professors per aconseguir aprofitar aquesta eina, i que prefereixen els mètodes matemàtics tradicionals perquè s’obtenen millors resultats.
A més de tenir casos quotidians que reforcen que la intel·ligència artificial sol superar al model escolar tradicional, existeixen diversos casos al món que han integrat la IA en la seva metodologia d’estudis satisfactòriament, millorant moltíssim el rendiment dels estudiants.
Un exemple és el cas de la Zoe, a l’Argentina, on es va introduir una professora d’intel·ligència artificial al Col·legi San José de Villa Cañás (Santa Fe). Segons Infobae, Zoe acompanya els docents humans i ofereix respostes immediates als alumnes. Els primers resultats van mostrar més participació i curiositat, demostrant que la IA pot reemplaçar o millorar l’aprenentatge en contextos amb mancances del sistema tradicional.
Altres exemples es troben al Brasil, a Colòmbia i a Shanghai. L’article de Synthtelligence sobre bones pràctiques l’any 2025, indica que Colòmbia utilitza plataformes adaptatives que detecten dificultats i ofereixen itineraris personalitzats. Al Brasil, els assistents d’IA s’encarreguen de les tasques repetitives i permeten als docents dedicar més temps als estudiants. Finalment, Shanghai ha fet servir sistemes que ajusten continguts i avaluacions en temps real.
Aquests són només uns exemples que demostren el nostre punt: si es fa una bona integració de la IA amb l’educació tradicional, el rendiment, la concentració i la rapidesa d’aprenentatge podrien millorar de manera molt significativa.
És evident que tant l’escola com Internet tenen aspectes positius i negatius, però el que realment importa és saber aprofitar-los bé. L’escola ofereix professionals de la docència que ens orienten i ens ensenyen a pensar, mentre que Internet ens proporciona informació ràpida i variada. La configuració educativa òptima seria combinar una bona formació del professorat, amb la selecció de les eines d’intel·ligència artificial més adequades per donar suport a la docència dels alumnes.
