American Psycho és una pel·lícula dirigida per Mary Harron i publicada el 21 de gener del any 2000. Patrick Bateman és un exemple clar del yuppie novaiorquès i la seva vida no sembla excitar-ho gaire fins que descobreix el seu gust per la sang. Aleshores, tot canvia: Patrick es converteix en un assassí en sèrie i ningú sospita d’ell a causa del seu estatus social.
“American Psycho” és un interessant thriller basat en l’obra homònima de Bret Easton Ellis, dirigit per Mary Harron i protagonitzat per Christian Bale. La història narra els crims d’un home, un individu d’entre 20 i 30 anys recent regressat de la universitat, solter, atractiu, amb un gran salari, amant de la tecnología i molt megalòman.
Hi ha grans expectatives d’aquesta pel·lícula, però el cert és que no hi ha dubte que aquesta pel·lícula és el que és gràcies a Christian Bale, qui es va posar a l’espatlla tot el pes, incloent-hi no només l’actuació sinó el ritme de la pel·lícula amb aquells moments veritablement tenebrosos com quan assassina prostitutes, les persegueix només amb sabatilles esportives i una serra mecànica o quan fa una classe de crítica musical sobre Phil Collins. No obstant, cal reconèixer que Bale va saber, directament o indirectament des de la influència del director, plasmar un personatge esgarrifós, fred, calculador, escrupolós.
Les actuacions són correctes, destacant la figura de Christian Bale encarnant Patrick Bateman, amb una interpretació immillorable, la qual es menja literalment la pantalla. Willem Dafoe com el Detectiu Donald Kimball, el qual podia haver tingut un personatge més important, hauria estat un secundari de luxe perquè al meu entendre, la seva aparició no dóna ni per a terciari. Reese Witherspoon encarna Evelyn Williams, l’estereotipada núvia rossa ximple, superficial, materialista i sotmesa. Però en general, només destaca Bale.
En definitiva, una pel·lícula divertida, àcida, controvertida. Una genial crítica als déus del capitalisme salvatge nord-americà materialitzat a Wall Street. Éssers que es passegen amb vestits cars, maletins i mirades arrogants la visió dels quals no és capaç de travessar la frontera del seu ego. Patrick Bateman, és una luxosa màscara que és buida per dins. Un psicòpata inhumà mort emocionalment, ja que no és capaç de sentir res més que aversió, ira i ansietat, però que s’amaga sota una aparença humana.
