Nora González
El dimarts 28 de febrer va assistir a la nostra escola Cristina, per explicar la història del seu avi al camp de concentració de Dachau.
El camp de concentració de Dachau va ser un camp de concentració nazi. Principalment estava ideat per retenir presos polítics. Es va construir als terrenys d’una fàbrica de municions abandonada, al nord-est de la població de Dachau, a pocs quilòmetres de Múnich, a Baviera, que està a Alemanya.
A més, va ser el primer camp de concentració que els nazis van posar en funcionament, motiu pel qual va servir de model i també de camp de proves dels mètodes de reclusió i extermini. Després de tenir una primera prova sobre els camps de concentracions es van ampliar per tota la xarxa de camps com per exemple Auschwitz, Bergen-Belsen, Berlin-Marzahn…
L’avi de la Cristina es nomenava Fermin Cristobal Lopez. Ell va néixer el 7 de juliol el 1904 a Segovia, i va morir el 8 de febrer de 1955.
Fermin va estar en una casa d’acollida fins als 6 anys, perquè la seva família biològica no el volia, llavors va estar allà, i després va ser escollit per una família pobra, però rica a l’amor. Durant aquells anys ell va viure moltes experiències traumàtiques, per això la Cristina amb l’ajuda d’un investigador va esbrinar com va ser la vida del seu avi, i va conèixer la història familiar per poder transmetre tota la informació que va adquirir, donant un consell a tot el món que vulgui escoltar: “la violència no arriba a res en la vida”.
En Fermin Cristobal va estar en tres camps de concentracions diferents des de 1936. El primer al qual va estar va ser el de Noè a Toulousse. A més, l’any 1936 hi van ser les Olimpíades a Barcelona: un moviment esportiu antinazi, on van assistir 22 països i van participar 6000 persones. Però el 19 de juliol va començar el cop d’estat, la ciutat va començar a tenir barricades i se’n van anul·lar les olimpíades. Molta gent d’altres països venien a lluitar contra els feixistes a Espanya (Brigades internacionals).
Més endavant de tot el succeït van començar a buscar a l’avi perquè no estava a favor de Hitler i Franco, i com hi va escapar cap a França hi van emportar-se’l detingut al pare de Cristina durant 2 anys a Segovia.
En 1939 els francesos van començar a separar a les dones dels homes i als nens, als camps de refugiats.
L’any 1944 hi va haver el tren fantasma ple d’alemanys, francesos i reportats. El tren era un espai molt petit on no es podia orinar, menjar, ni conviure. Les condicions eren nefastes.
Als camps de refugiats que eren una mena de càstigs a la gent, quan hi baixaven del tren abans d’ingressar els rapaven tot el cabell de tot el cos, les posaven desinfectant i les donaven un número d’identificació. A més hi havia una llista on posava totes les persones que hi havien als camps de refugiats i al costat del nom del seu avi hi posava “SCH” que significava que era un protegit/vigilat, ja que per als nazis tot aquell que tingués això era “perillós” i, per altra part, els superiors per a torturar a la gent els tractaven molt malament hi ha vegades es feien les marxes de la mort on treien a la gent dels camps i els feien caminar 10-20 km sense parar, si es paraven o es caien et mataven.
Cristina hi creia que el seu avi hi va morir al bloc 21 de Dachau, per tifus juntament amb els seus companys.
El seu discurs va ser commovedor, empàtic, a vegades bromista, però sobretot, real. La història que ens va explicar era crua, i a molts de nosaltres ens va arribar molt a dins. La crueltat amb la qual els alemanys, tractaven a tots aquells considerats enemics de la nació, era dura d’escoltar i sentir. No ens podem arribar a imaginar tot el que Fermin va passar durant la seva jove vida. Pensar que nosaltres podríem haver arribat a viure tot això a la nostra edat, simplement pel fet d’haver nascut en una mala època, és tenebrós.
Voldríem agrair a la Cristina, aquella dona tan forta i valenta, que després d’investigar la veritat de la història del seu avi, vol compartir-la amb nosaltres amb confiança i alegria cada any. És una vendició que històries com aquestes es trobin a la llum, donant visibilitat a totes les morts desenfrenades que van succeir en l’època del nazisme alemany. Una època plena d’odi, matança, sofriment, crueltat i guerra.
