-
Com va començar la teva relació amb el voluntariat?
-
En què consistia el projecte?
-
On vas anar exactament a fer el voluntariat?
-
Quant de temps vas estar allà?
-
Quina era la teva labor allà?
-
Què et va portar a triar aquest país i el poblat al qual vas anar?
-
Vas anar sola o amb amics?
-
Com va ser la teva experiència, que és el que et va aportar, va ser gratificant per a tu?
-
Vas notar molta diferència entre aquell poble i Viladecans?
-
Què és el que més necessiten les persones que hi viuen en aquests pobles tan desfavorits?
-
Tornaries a fer aquest voluntariat?
-
Tens algun moment o record destacat?
’Doncs va ser una pura casualitat sense cap mena d’intencionalitat. Estàvem en un bar fent un cafè amb uns amics, que eren entrenadors de bàsquet i un jugador sengales “Mohamadou Diop”, que jugava en un equip d’aquí de Barcelona, ens va dir que li agradaria molt poder fer un campus a la seva ciutat a l’estiu. Automàticament tots li vam dir que necessites i ens vam posar a organitzar-ho. I així va començar tot.’’
El primer any només vam anar a fer un campus de bàsquet i veure quines eren les seves necessitats. Vam parlar amb els diferents clubs perquè ens donessin roba i material esportiu i la vam portar cap al Senegal.
El segon any que ja sabíem quines eren les seves necessitats, vam englobar més coses i vam fer campus de bàsquet i docència. Realitzàvem diferents tallers pels nens del carrer i també anàvem a les escoles a ensenyar diferents metodologies d’aprenentatge.
El tercer any van entrar dintre de l’associació estudiants de medicina i vam incorporar diferents accions a l’hospital local. Sobretot el fet de portar medicació.
”Doncs vaig anar a una part del Senegal, un poblat que es diu Louga”
” Doncs vaig anar durant cinc estius seguits, al mes de juliol”
”En algun cas ajudant d’entrenador, altres era entrenador principal i amb unes altres feia també tallers pels nens del carrer, amb diferents manualitats i anava a diferents escoles a ensenyar diferents metodologies d’aprenentatge.”
”Que coneixia aquest amic simplement, i que ell vivia allà”
”Érem un grup d’amics, de 18 a 22 persones aproximadament i entrenàvem a les diferents escoles. Però no només érem entrenadors, sinó que també anaven professors i metges.”
‘’La veritat que crec que és una experiència que tothom hauria de viure, ja no només perquè t’adones de com vivim de bé aquí, sinó perquè t’obre la ment i veus cultures diferents i formes de veure la vida des d’un altre punt de vista i t’ajuda a relativitzar i simplificar molts els problemes que tenim aquí.’’
‘’Moltíssima, no té res a veure. No diré que és un poble que no està desenvolupat perquè dintre del que ells tenen: tenen cases, però per exemple els carrers no estan asfaltats, les escoles evidentment són peculiars, molts dels nens no tenen ni la seva taula ni la seva cadira per estudiar, sinó que se senten a terra. És molt diferent l’estructura que tenen allà organitzada.’’
‘’Et diria que moltes coses, però no sempre són les mateixes coses que necessitem aquí. Les seves necessitats són molt diferents de les nostres, com per exemple ells prioritzen el tema del menjar i l’aigua i després ve tot l’altre.’’
‘’Sí, amb els ulls tancats.’’
‘’Moltíssims, és més a través d’aquest voluntariat he ajudat a gent del Vindk a viure aquí a Barcelona.’’
