Entrevista a Manuel Garcia

Què et va inspirar a convertir-te en advocat?
Sempre m’ha agradat ajudar la gent i solucionar els seus problemes.

Per què volies tenir dues feines, advocat i professor?
Ser advocat és la meva professió, però l’ensenyament sempre m’ha agradat perquè em permet tenir contacte amb la gent jove.

Quant de temps fa que ets advocat?
Fa 30 anys que exerceixo com a advocat.

Quin ha estat el cas més desafiant que has tingut i com el vas resoldre?
Va ser un cas de nul·litat matrimonial, i finalment van concedir la nul·litat a la dona.

Quines habilitats consideres més importants per tenir èxit en l’àmbit legal?
Has de saber mentir quan és necessari i defensar el client en tot moment, encara que no et creguis el que t’està dient.

Com gestiones l’estrès i la pressió en casos difícils?
L’estrès i el cansament sempre es porten per dins; no desapareixen mai, i els problemes dels altres acaben convertint-se en els meus problemes.

Hi ha hagut algun cas que hagi canviat la teva perspectiva sobre el dret o la justícia?
Sí, hi ha vegades que algun client ha estat condemnat sent innocent perquè la part contrària ha mentit.

Quina àrea del dret trobes més interessant i per què?
M’agrada el dret civil perquè és més proper a la gent, més real i més correcte.

Què consideres que és el més difícil de la teva àrea d’especialització?
El tema laboral, perquè és complicat i canvia constantment.

Has hagut de defensar algú que creies culpable?
Sí, perquè és la meva obligació com a advocat.

Com gestiones aquesta situació?
Forma part de la professió, s’aprèn a mentir.

Com decideixes quins casos acceptar o rebutjar?
En principi, accepto tots els casos; només rebutjo aquells molt greus, com un assassinat.

Quin consell donaries a algú que vol estudiar dret?
És una professió bonica i alegre; cada dia és diferent. Tot i això, la carrera és força complicada.

Quin és l’error més comú que solen cometre els advocats joves?
Posar-se nerviosos, la falta d’experiència i la dificultat per gestionar situacions d’estrès. L’experiència es guanya amb el temps.