Avui entrevistarem a l’Hugo, professor de l’escola. És un mestre amb un gran camí dins del centre, on no només ha ocupat el càrrec com a professor, sinó que també va assumir el càrrec de cap d’estudis. L’Hugo destaca per la seva facilitat amb els idiomes, ja que parla català, castellà, alemany i anglès. A més, hi ha una afició seva que no tothom coneix: en el seu temps lliure l’apassiona la música. Durant aquesta entrevista, descobrirem més sobre la seva experiència i els seus interessos.
Què et va impulsar a acceptar el càrrec de cap d’estudis?
En aquell moment, arribava una direcció nova i la cap d’estudis anava a ser la Maite, però per motius mèdics no va poder acceptar el càrrec. I en Joan m’ho va proposar, ja que en aquell moment ell venia d’una altra escola. A més a més, tots dos teníem la mateixa filosofia de com és l’educació i havia treballat a l’Ajuntament de Viladecans. Per tant, jo estava molt connectat amb el territori, i va pensar que jo podria ajudar tant a nivell territori com dins de l’escola.
Què creus que va ser el que més et va desgastar a l’hora de ser cap d’estudis?
Jo crec que el que més em va desgastar va ser la disrupció en certes promocions, perquè n’hi havia alguns alumnes que es portaven malament i també el fet de justificar totes aquestes disrupcions amb les famílies, però sobretot l’excés de feina. Els primers cinc anys molt bé, però vaig agafar la baixa laboral per una malaltia que vaig tindre i quan vaig tornar no estava disposat a treballar tant.
Si poguessis canviar una sola cosa del sistema educatiu, quina canviaries?
El problema no és exclusiu de Catalunya ni d’Espanya; el problema és global. Segurament, després de la Segona Guerra Mundial, es va apostar pel model actual d’educació. Però, en els darrers anys, penso que el factor que provoca el desprestigi de la professió no és només perquè hi ha una manca de recursos, sinó pel fet que ningú vulgui ser professor. A més a més, les famílies i els alumnes, tampoc tenen respecte cap a la professió, com li haurien de tenir. L’administració no estableix les ràtios adequades per classe. Per tant, no crec que hi hagi un únic factor que canviaria. A més, tenint en compte el que està passant a França, Anglaterra, Itàlia i altres països, em fa pensar que el problema és global i que actualment no s’aposta tant per l’educació com abans.
Quines habilitats emocionals creus que s’haurien d’ensenyar des de petits?
Potser l’autocontrol, ja que venen alumnes que viuen pràcticament vint-i-quatre hores amb les seves famílies. Aquell nen és una versió del que passa a casa bàsicament problemes familiars, problemes econòmics, problemes socials, problemes mentals i quan ve a l’escola tot això surt d’una manera molt agressiva. Una escola és un lloc de formació, intentem formar la persona, en el nostre cas, durant quatre anys, setze anys, si comptem la primària, perquè després estigui més ben preparat i poder fer la seva vida de manera autònoma, continuant els estudis, principalment. Per tant, si a l’escola hagués de tractar alguna emoció, seria l’autocontrol.
Quins errors creus que es fan més sovint a l’escola a l’hora d’intentar motivar als alumnes?
S’ha interpretat l’escola com un centre de coaching i l’escola no és un centre de coaching. Per poder aprendre, es necessita cert equilibri, certa estabilitat, silenci, concentració, treball individual, poder estar tranquil I tot això no té res a veure amb diversió ni passar-ho bé. Es pot aprendre passant-ho bé, però la major part de l’aprenentatge es fa en silenci. Moltes vegades fem treballs cooperatius per intentar motivar-vos, però jo no crec que vosaltres podeu aprendre a escriure o llegir millor fent un treball col·laboratiu.
Com influeix la relació entre alumne i professor a l’autoestima i a la seguretat a l’escola?
Per a nosaltres, com a escola, el més important és intentar que qualsevol alumne del centre tingui una persona la qual pugui confiar, una persona adulta. Si pot ser el tutor, molt millor, però si no és el tutor que sigui una altra persona. És el que sempre hem intentat, que qualsevol alumne del col·legi tingui un problema, ha de poder dirigir-se a un adult, en confiança, per poder explicar-li els seus problemes. I això, només el fet que li puguis escoltar-lo, que et pugui explicar, que es pugui obrir i que li donis aquesta confiança, només poder ajudar-lo, influeix molt positivament. Jo crec que per això, per una escola, això ja és molt, perquè no és alguna cosa que passi sovint als altres centres educatius.
Creus que avui dia s’escriu i es redacta pitjor, millor o més ràpid?
Mira, l’altre dia, quan van venir els holandesos, vaig estar parlant amb el professor de filosofia. I m’explicava que els holandesos cada cop redacten pitjor en neerlandès, en canvi, escriuen molt bé en anglès. O sigui que amb els sindicats que tenen a Holanda, s’està comprovant que en els darrers anys hi ha una davallada molt gran del neerlandès, com escriuen i com redacten i, en canvi, l’anglès està pujant molt el nivell, cada cop més! Llavors el problema torna a ser integral, no és un problema propi d’Espanya. Està passant alguna cosa al món, està passant alguna cosa als països desenvolupats, que té a veure amb l’ordinador, amb el mòbil i amb les xarxes socials. I això fa que els alumnes, sovint, llegeixin textos curts i mal escrits, i no revistes com abans. També té a veure amb el fet que parlin menys amb els seus familiars, perquè passen més temps amb les pantalles i veient sèries, que parlant amb la seva pròpia família i amics. Llavors, si utilitzes oralment menys la llengua, perquè passes moltes hores a internet i a sobre els textos que llegeixes no són científics perquè bàsicament llegeixes textos que no estan ben escrits, és normal que no només nosaltres, sinó que qualsevol societat desenvolupada que fa ús dels dispositius mòbils, escrigui pitjor. Perquè a més, ja comença a ser no necessari, donat que un text el pot fer qualsevol aplicació amb IA perfectament, molt millor que nosaltres. Nosaltres podem estar tres hores elaborant un article i la IA te’l fa en cinc segons. Llavors, jo no sé si en un futur serà necessari saber escriure.
Com creus que els joves poden despertar l’interès per la lectura?
Només hi ha una manera que una persona agafi afició per la lectura:que les lectures siguin adequades, és a dir, que siguin al teu nivell conforme a la teva edat. Que siguin del teu interès; és a dir, que siguin temàtiques que realment t’interessen. No cal que siguin grans novel·les, sinó temes que t’agradin. Però després és impossible, fer-te amant de la lectura si no ets capaç d’estar dues hores en silenci llegint. I cada cop això és més difícil. Llavors jo crec que serien aquestes dues coses: poder ser capaces de mantenir la concentració, que abans era molt més fàcil, en la meva època, i després que les lectures siguin adequades.
Quin tipus d’error creus que molts professors critiquen i a tu no et molesta tant?
Té a veure amb la personalitat de cadascun. Jo, personalment, moltes vegades em veig com a alumne, saps? Em veig com jo era a la vostra edat. I posar-te en el lloc de l’alumne moltes vegades et fa empatitzar i entendre que passar tantes hores a una aula moltes vegades pot ser complicat. Potser és un procés, que té a veure amb dues coses: amb com és cadascú com a persona i com és el professor, com a base, com a persona i el nivell d’empatització amb el jovent. I jo ho faig recordant com era amb la seva edat.
Quin percentatge diries que ocupa la música a la teva vida?
Soc molt afortunat perquè hi ha cinc coses que m’agraden molt i potser “la música” estaria en un segon o tercer lloc, perquè el que més m’agrada és la cuina i l’esport. Així que seria com segon o tercer lloc la música. La meva professió frustrada sempre ha sigut ser músic. A mi m’agrada molt la música i he tocat en diverses bandes, però ja amb l’edat és molt difícil tenir una banda i quedar amb els amics. Requereix temps, que tinguis gustos musicals semblants. Jo sempre havia tocat la guitarra, però, amb el tema de YouTube, vaig trobar una manera de poder guardar com a repositori totes les cançons que anava tocant. És com una llibreria musical.
