El Tomàs és un dels professors més misteriós i interessant de tota l’escola Goar. Tot el col·legi el coneix, ja que és un dels professors que més temps porta aquí i per què les seves històries s’han anat passant de generació en generació. Per dir-ho d’alguna manera, és un membre icònic del Goar. Tothom sap que és un professor que toca la guitarra, però realment no sabem molt d’ell personalment. Per saber més d’ell, li hem fet una entrevista:
Primer de tot, gràcies per haver acceptat l’entrevista Tomás i haver-nos fet un forat en la teva agenda.
Cap problema, un plaer està aquí amb vosaltres.
Bé, amb el teu permís, començo amb la entrevista: Què vas estudiar?
A la meva època era l’EGB, el batxillerat i després vaig estudiar la carrera de música.
Quants anys portes treballant?
Porto treballant des de l’any 1977, quan era molt jove, vaig començar a treballar en una escola de Barcelona, que es deia Els Maristes, i actualment fa vint-i-cinc anys que treballo a Viladecans.
Quantes guitarres tens?
Vint-i-vuit. Però bones, divuit.
Quina és la que més t’agrada?
Totes m’agraden. Ja estan fetes de diferents fustes i depèn de quin tipus de música toquis, requereix un altre instrument.
Quin és el teu gènere musical preferit?
Potser diria que el que més toco és música espanyola, però també toco música europea i sud-americana. Parlo de música clàssica, composta per a músics sud-americans.
Alguna experiència en la qual tinguis molta estima en tots aquests anys treballant?
Quan veig que els alumnes aprenen és la satisfacció més grossa que tinc. O quan
gaudeixen del que estan fent, també. I després, de tant en tant, em trobo alguns, que m’he
trobat molts, que es dediquen al món de la música doncs clar, encara més.
Has compost la teva pròpia música?
Sí, penso a publicar-les d’aquí a un temps i tinc unes quantes obres que són meves. I n’hi ha moltes que s’han de retocar. De fet, he compost més de 200 peces, però n’hi ha algunes que s’ha de treballar molt i no estan acabades, però completades unes 40.
Les has tocat alguna vegada en públic?
Sí, però no estan editades, és a dir no estan impreses, estan en manuscrit; no he dit que eren meves, pel tema de drets d’autor, perquè si algú en aquell moment ho grava i l’escriu i la registra, jo perdria l’autoritat d’aquella peça, sent el propietari.
Gaudeixes més tocant peces d’altres persones o component les teves pròpies?
Jo gaudeixo més tocant peces d’altres, a veure, m’agraden les que jo he fet perquè les he fet jo, però normalment toco molt poc les meves obres, toco més les d’altres compositors.
Per què vas decidir treballar al Goar?
Al Goar perquè era una opció molt bona i estava a Viladecans. Porto treballant aquí setze o disset anys, des del 2008.
Quin consell donaries a aquells que es volen dedicar a la música?
Doncs primer preguntaria si li agrada el que està fent, i després que s’ho prengui amb molta calma, perquè la música és com la gimnàstica artística o… És una activitat que no la pots deixar mai. El consell és que si li agrada, endavant, i que pensin que hi ha feina, sobretot a l’estranger, més que aquí. Penseu que la majoria d’orquestres d’Espanya són gent de fora, Alemanya, d’Àustria.
Quantes hores practiques al dia?
Intento practicar unes quantes però no sempre són les mateixes. Quan estudiava entre 8 i 12 hores diàries.
Com vas descobrir que la música era la teva passió?
Hi ha persones que arriben a una certa edat i no tenen ni idea del que volen fer. A mi m’agrada molt la natura, que és l’altra cosa que m’hauria agradat fer, biologia, i la música. Com que a casa al meu pare li agradava molt la música flamenca i posava sovint aquesta música doncs vaig estudiar guitarra.
Has practicat algun instrument més a part de la guitarra?
A casa tinc molts instruments, de fet els toco una mica, el piano per exemple.
