1- Per què vas decidir fer un voluntariat? I per què vas escollir aquest?
Feia molt de temps que plantejava si fer un voluntariat o no, de fet, és una cosa que des que tenia 16 o 18 anys, m’havia agradat fer-ho. Era una idea que tenia i vaig triar fer un voluntariat on treballava en una escola de nens amb discapacitats. Vaig triar aquest perquè el món de l’educació m’agrada molt, soc profe, i perquè creia que era una bona manera de veure una altra realitat en el món educatiu.
2- Quant de temps vas estar a aquest voluntariat?
Vaig estar tres setmanes fent el voluntariat, gairebé un mes.
3- Vas anar amb algú que coneixies?
Vaig anar amb la meva parella tots dos junts.
4- Què vas fer allà?
Quan vam arribar fèiem una mica el que deien i el que necessitaven. A mi em van posar a la classe que es deia “Gatitos”, on vaig estar amb nens de 4, 5 i 6 anys. El que feia era ajudar a la professora. Només hi havia una eren 12 nens amb cadascun les seves característiques, llavors el que feia jo a ella donar-li suport i fer d’una professora més. Però des d’ensenyar els colors en anglès fent activitats fins a rentar plats o netejar el terra. Al final també anava una mica amb la idea de dir: que necessiteu?, necessiteu que anem a comprar, us acompanyo a comprar. Era també una mica del que ens demanessin.
5- Tornaries a fer-ho?
Sens dubte, de fet ja m’ho plantejo, crec que sí, que he de deixar un temps per tornar a fer un però crec que és una experiència que sí que m’agradaria i estic segura que tornaré a fer en un moment o un altre.
6- Què has après en el temps que has estat fent aquest voluntariat?
Vaig aprendre moltes coses, però jo crec que una de les més importants era la mirada que tenien els nens en vers les coses o els problemes. És una societat molt diferent de la nostra, són maneres de fer molt diferent i aquí, a mi el que em pot provocar un malestar per ells ni s’ho plantegen. Els recursos no són els mateixos, ells tenen molts menys, però sobretot el que vaig aprendre és a relativitzar i a mirar els problemes d’una altra manera, de què sempre hi ha una solució o alguna cosa a fer.
7- Havies fet abans algun voluntariat o aquesta era la teva primera vegada?
Era la meva primera vegada fent un voluntariat fora d’Espanya. Al meu poble sí que havia fet voluntariat amb nens i tal, però així de marxar a un altre país, amb una organització i tot plegat, era la primera vegada.
8- Què és el que més t’ha marcat de Guatemala?
La gent. La gent és el que més m’ha marcat i sobretot els nens, el com els hi ensenyaves una cosa i somreien i arribaven cada matí amb una abraçada i si un dia no hi anaves “¿Dónde estabas y porqué no has venido? Te hemos echado de menos”, en només un dia. Això és el que més m’ha marcat realment.
9- Com vas descobrir aquest voluntariat? T’ho va recomanar algú…?
Fa set anys, la meva parella, va anar a aquest voluntariat. Ell el va fer fa set anys i a partir d’aquest moment, doncs jo li vaig dir que volia fer alguna cosa igual. Ens ho vam plantejar l’any de la Covid, volíem marxar sis mesos a fer voluntariat, però amb la pandèmia no ho vam poder fer i ara l’any passat ens vam plantejar “I si aquest any fem un mes de voluntariat?” i ho vam fer. Però vaig descobrir per ell, perquè hi havia anat a aquesta mateixa escola.
10- Quin va ser el teu objectiu per fer aquell voluntariat?
El meu objectiu era créixer com a persona. Crec que quan vas a fer un voluntariat d’aquestes coses no has d’anar pensant tant amb “Voy a salvar el mundo”. Jo tenia molt clar que jo anava i jo ficava un “parche” a un problema que tenen molt més greu, però el meu objectiu era sobretot aprendre a relativitzar i a veure les coses des d’una altra mirada. Soc una persona que em preocupo molt per tot i que tothom estigui bé, i trobar-se en una situació en què no tens el control ni el context, no coneixes les característiques, ja que també et fa plantejar-te coses noves i com poder sortir de tot això, llavors aquest també va ser el meu objectiu.
11- Com creus que la teva participació va ajudar a aquestes persones?
Crec que va ajudar, sobretot a la professora amb qui jo estava, em vaig portar molt bé amb ella. Era una noia jove també i ens vam fer molt amigues. El voluntariat la va ajudar molt sobretot en sentir-se recolzada a l’hora d’enfocar un problema o de fer la classe. Al final teníem 12 alumnes: tres patien autisme, un no era gens autònom, l’havies d’ajudar tu i un altre tenia TDAH, llavors, el fet de tenir 2 mans més per fer una activitat anava molt bé.
12- Va haver-hi alguna cosa o situació que et va sorprendre?
Va haver-hi moltes coses que jo pensava que, era típic de sèries o pelis, però quan ho vius és diferent. Una de les coses que em va sobtar, va ser la manera amb la qual tracten segons quins temes que nosaltres aquí no estem acostumats a tractar i allà ho tracten de manera molt més directa. Els nens eren molt conscients del que els hi estaven dient en tot moment i jo pensava “si jo això no ho tracto d’aquesta manera tan directa a Espanya, no hagués passat res” en canvi, allà per la situació amb què viuen, han de tractar aquests temes. Això és el que més em va sobtar. Sobretot perquè ho feien amb els nens més petits, amb els que estava jo.
13- Enfocaries l’ajuda d’alguna altra manera?
Aquesta pregunta me l’he qüestionat molt perquè com us he dit abans, crec que t’has de treure del cap això d’“Anar a salvar el món” quan fas un voluntariat. No salvaràs res, és més una cosa que fas per tu, òbviament per ells també, però crec que la manera en què l’hem d’enfocar és de la que tothom aporti el que pot el que sap o el que vol. A nivell humà, personal, ajudar a anar a comprar o a netejar, preparar les fitxes o pintures o a nivell material portat els recursos que tu vulguis. Al final ha de sortir de tu, però has d’anar molt amb aquest idea.
14- Recomanaries fer aquest voluntariat?
Sí, el recomanaria molt, en concret aquesta escola ‘Brillo de Sol’ perquè és una manera totalment diferent a treballar. Sobretot per la gent que som professors i que dia a dia vivim en l’educació i en maneres de fer. Ens dèiem, avui que fem?, mates, doncs vinga anem a fer mates i a veure com les fem. Però ho recomanaria molt, sobretot també per créixer com a persones, que ja no és intentar ajudar, és entendre la situació de cada alumne, la situació que tenen allà i que pots fer i no amb els recursos que tenen. 100% ho recomanaria.
