Ona Fontanet, professora d’història a l’escola Goar, apasionada d’ una matèria que ens fa comprendre el món on vivim, gràcies a les seves explicacions fa que ens sigui més fàcil entender-ho a nosaltres. Durant tota la seva trajectòria ha acompanyat molts estudiants fent-los descobrir esdeveniments del passat, fent-nos entendre moltes coses de l’actualitat. En aquesta entrevista volem conèixer no només la seva visió de la història també volem saber una mica més sobre la seva experiència com a professora i les seves motivacions a nivell acadèmic.
1- Què va ser el que vas estudiar per ser profesora d’història?
Vaig fer la carrera d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona i després vaig fer el màster per professorat.
2- Què va ser el que et va inspirar a estudiar-ho i per què?
Crec que sempre ho vaig tenir clar, sempre vaig tenir pensat que volia ser profe, des de sempre m’han agradat els petits i m’ha agradat ensenyar. El fet de ser història no ho vaig decidir fins a 2 de batxillerat que ja havia d’escollir alguna cosa per estudiar, però el que si sabia és que m’agradava molt la història i a 4t d’ESO va ser quan en realitat em vaig adonar de la meva passió per la història, ja que en aquell curs és quan comença tot el tema de guerres, dictadures i el període d’entreguerres. Sí que és veritat, que com vaig fer el batxillerat social per un moment vaig dubtar a fer alguna carrera relacionada amb l’economia, però en realitat el que sempre m’ha agradat ha sigut la història.
3- Des del primer moment sabies que volies ser profe?
Sí, des del primer moment ho sabia. Sempre he tingut molt clar que volia ser professora, i a part el meu tiet que també era professor i aquest referent em va fer estar encara més segura que volia ser professora.
4- Com va ser la teva etapa universitaria? La vas gaudir?
La veritat que la vaig gaudir molt però i va haver-hi un moment en què vaig pensar a deixar-la, ja que, al cap i a la fi, a la carrera s’estudia tota la història, i al principi, els dos primers anys, no em va acabar d’agradar molt, pel fet que eren etapes que no m’interessaven tant. Però ja al tercer any, vaig recuperar les ganes de continuar estudiant, perquè va començar la història contemporània que és el que en realitat m’agrada. També ho recordo com una etapa molt bonica perquè tenia uns professors molt bons, específicament el d’història de Catalunya i la història de les dones, i com m’agradava molt com explicaven, vaig poder aprofundir molt més en el tema de les seves assignatures. Per mi els millors anys de la carrera van ser, tercer i quart. Bàsicament, amb la carrera, em vaig adonar que en realitat la història ens ensenya una manera de veure el món.
5- Et vas quedar amb ganes d’estudiar alguna altra cosa, o amb això ja et senties segura?
Sí, em vaig quedar amb moltes ganes d’estudiar història de l’art. De fet, encara tinc moltes ganes, no descarto fer-lo en un futur. També em vaig quedar amb moltes ganes de fer un màster de gestió de patrimoni cultural, que és un estudi que es fa després de la carrera per aprendre donar a conèixer coses importants de la cultura, com museus, monuments… Però de moment estic bé, ja que em va agradar molt el màster i ara estic molt contenta.
6- Recordes alguna anécdota que et va marcar com a estudiant o alguna cosa que vulguis destacar?
Recordo molt un professor que es deia Just Cases, que em feia Història de Catalunya. El recordo especialment perquè era un d’aquells professors dels quals tothom volia anar a les seves classes. Era tot un personatge, tenia moltes experiències personals per explicar i havia viscut moments importants, cosa que feia que les seves classes fossin molt interessants i properes.
En Just em va fer classe quan es va viure l’1 d’octubre, i recordo que ens va transmetre la idea que, independentment de les nostres ideologies, havíem de defensar allò en què creiem i implicar-nos com a joves. A més, era una persona molt propera, fins i tot parlava de la seva filla, l’Ona, i això el feia encara més proper a tots nosaltres. El recordo amb molt d’amor.
També recordo l’Elena, una professora feminista i molt propera amb l’alumnat. Es preocupava per nosaltres i se sabia el nom de tots, una cosa molt estranya durant l’etapa universitària, i això feia que ens sentíssim importants i escoltats. Ella també em va marcar molt.
7- Quina va ser la teva primera impressió com a professora?
Vaig començar amb molts nervis, perquè era després de la pandèmia i tot era una situació una mica diferent. Recordo la mirada dels alumnes que ara estan en 2n de batxillerat. Estava tan nerviosa de no saber si ho faria bé o si m’equivocava.
Així i tot, l’experiència que havia tingut abans com a monitora em va ajudar molt a controlar els nervis i a sentir-me una mica més segura davant del grup. Al mateix temps, també estava molt emocionada. Va ser una barreja de nervis, responsabilitat i molta il·lusió.
8- Què fa que t’apassioni tant la teva matèria?
Tot, m’ho apassiona tot, m’apassiona la història, el que explico. Sobretot els dubtes que fan l’alumnat, que sempre em demanen llibres i pel·lícules relacionats amb el tema que fem a classe. El fet que algú li digui a un altre a l’altre que no parli en mig de classe demostra l’interès dels alumnes davant la classe, i també es noten les ganes que tenen per aprendre, perquè la història és una manera d’entendre el món on vivim i aprendre del nostre passat.
9- Què és el que més t’agrada de ser professora d’història?
El que més m’agrada de ser professora d’història és sobretot quan veniu i em pregunteu coses que surten al temari, perquè això em demostra que us interessa el tema i que d’alguna manera ho estic fent bé perquè us interesseu tant. També quan em digueu coses com: “He vist això” o “He parlat amb el meu avi i m’ha dit això”, em fa molta il·lusió. Bàsicament, el fet de veure realment que almenys no a tots, però que a una gran part de la classe li agrada i li interessa el tema que estem treballant.
10- Per què vas venir a l’escola Goar i no a un’altra?
Vaig decidir enviar el meu currículum, i ells em van trucar. Ara mateix estic molt contenta amb l’escola i amb el meu alumnat.
11- Com és la teva experiencia ara que ets cap d’estudis?
Està sent una experiència molt intensa, ja que el fet que aquest any jo sigui només cap d’estudis de 3er i 4t fa que es descarregui una mica la pressió. Ens ajudem molt entre la professora Andrea i jo, ja que ella és la cap d’estudis de 1er i 2n, per això ens complementem tant i no només una té tot el càrrec.. El fet d’organitzar m’agrada, veure com fem que els estudiants vulgui aprendre, entre tots ens coordinem i també plantejar reptes ens motiva per aconseguir els màxims nivells dels nostres estudiants.
12- Si tinguessis l’oportunitat de tornar a començar, estudiaries exactament el mateix i faries el mateix?
Sense cap mena de dubte tornaria a fer el batxillerat, encara que potser canviària economia d’empresa per llatí tornaria a fer la carrera d’història, el màster d’educació, tot.
